Què hem après?

Per concloure la realització del bloc, farem una reflexió final sobre els trets més significatius de l’observació dels peixos.

Cal destacar que aquest bloc ens ha servit per aprendre a mirar amb uns altres ulls; estem acostumades a observar, però mai ho fem amb atenció. Hem après a observar un ésser viu fixant-nos bé en els detalls i els canvis que es produeixen.

A través de la interacció i l’observació constant dels nostres peixos, ens hem anat plantejant preguntes i hipòtesis que ens han fet reflexionar i debatre amb el grup .

Durant aquest blog hi ha hagut una evolució entre la manera de preguntar-nos al principi i al final. En un inici ens fèiem preguntes que eren molt més superficials i que es basaven en simples curiositats, que intentàvem resoldre a partir d'una única recerca d'informació.

A mesura que hem anat avançant el semestre, hem anat adquirint coneixements que ens han ajudat a millorar la manera d'interrogar i de dialogar amb els diferents fenòmens que anàvem observant. Així mateix, ens hem adonat de la importància de saber formular-nos bones preguntes, entenent com a tals qüestions que siguin obertes, investigables, experimentals, i que ens permetin transferir el coneixement adquirit a altres realitats.

Saber molt, en aquest cas sobre els peixos, no ens serveix de gaire a l'hora d'entendre el món en què vivim i els diversos éssers que hi habiten, a no ser que aquest coneixement el fem transferible a altres éssers i realitats, tot comparant semblances i diferències. A mesura que hem anat avançant aquest bloc i hem anat adquirint coneixements de la matèria de didàctica de les ciències naturals i experimentals hem anat evolucionat pel que fa a les reflexions de les entrades del bloc. Han deixat de ser tan teòriques i han passat a ser de caire més reflexiu i hipotètic.

Hem après a conversar entre nosaltres i com hem pogut veure, l'aprenentatge que sorgeix a partir de la interacció amb els altres és molt més ric. Hem pres el rol d'alumnes i ens hem adonat que aprenent a través del diàleg amb la resta de companyes, tot debatent les diverses mirades vers una mateixa realitat, s'adquireix un aprenentatge molt més significatiu alhora que ajuda a obrir la pròpia mirada. Com a mestres hem de crear un context a l’aula per tal que es produeixi un aprenentatge significatiu. Hem de promoure que els alumnes tinguin un paper actiu dins l’aula i estiguin motivats i amb interès per aprendre.

Així mateix ens agradaria destacar que tenir un ésser viu a l’aula és important ja que permet que els alumnes en primera persona pugin observar, experimentar i dialogar amb aquest ésser i a través d’aquest aprendre moltes coses i coneixements transferibles. De manera que treballant els peixos, els alumnes puguin aprendre moltes coses sobre els animals.

També ens agradaria destacar que, aquest treball de l’observació d’un ésser viu ens ha fet adquirir responsabilitats  i coordinació amb els membres del grup. Ens havíem d’encarregar de netejar la peixera i donar de menjar als peixos, i per això els membres del grup havíem d’estar ben comunicats.

Finalment, ens agradaria destacar que, tot i que hem après tot el que hem explicat anteriorment, no hem assolit tots els objectius plantejats a l'inici del treball, ja que el camí ha estat difícil i complex. Ens hem plantejat molts dubtes sobre els peixos, però aquests dubtes eren més curiositats que no pas coneixements en els quals poguéssim aprofundir i transferir. Tot i que considerem que hi ha hagut una evolució des del principi, som conscients que encara ens queda molt per aprendre.

Així mateix, creiem que això ens ha passat perquè no estem acostumades a treballar seguint aquesta metodologia que considerem molt interessant, però difícil de dur-la a terme. Això ens portat a pensar en el nostre futur com a mestres, ja que creiem que seria bo conduir l’aprenentatge dels infants d’aquesta manera, tot i les dificultats que ens podem trobar.

Experimentem: obrim una truita asalmonada.

Després d’uns dos mesos observant els nostres peixos i buscant informació sobre diferents aspectes, per anar responent a les nostres inquietuds, hem obert un peix, una truita asalmonada, per experimentar com era l’obertura d’aquest, igual com podríem fer amb els nens a l’aula.

El nostre objectiu principal era observar què té i què no té un peix, comparant també amb la posició dels òrgans, així com la seva forma, entre els humans i els peixos.

Seguidament, hem obert el peix i a mesura que ho anàvem fent, ens han anat sorgint molts dubtes, respecte parts i òrgans del peix que no imaginàvem que hi tingués.

El procés ha estat en següent: en primer lloc, hem obert el peix per la part inferior, començant per l’aleta caudal fins arribar al cap. Ens ha costat més del que crèiem, ja que hi havia parts més dures que ens dificultaven el tall. Sobretot, a les zones de les aletes: anal i ventral.

Després, hem fet un tall per sota el cap, per poder-lo obrir com un ventall. Això ens han permès tenir una prespectiva més àmplia de l’interior del peix. El primer que ens ha cridat l’atenció ha estat veure que dins del mateix peix, hi havia una capa fina transparent que separava un costat de l’altre. Ha partir d’aquí ens hem preguntat: què és aquesta capa fina? Després de cercar per diferents fonts, no hem trobat cap resposta a la nostra inquietud, així que creiem que deu ser una capa protectora dels òrgans, que els separa els uns dels altres, ja que fins que no hem tallat la capa, no hem pogut acabar d’obrir el peix del tot.

Un cop obert, hem observant que hi havia dos conductes que enllaçaven amb el cap i l’aparell digestiu. Amb totes les recerques fetes fins ara, hem trobat que és l’esòfag, per on passa l’aliment fins arribar a l’aparell digestiu, que prové de la boca. 

A partir de l’experiment hem vist que la boca té llengua i dents. Ens ha cridat l’atenció el fet que la llengua tingui punxes. La llengua dels peixos, no és múscul, a diferència dels humans, sinó que és una estructura òssia.  D’altra banda, els peixos utilitzen les dents per subjectar la presa i no per mastegar, tal i com fem els humans perquè per fer una bona digestió, necessitem que l’aliment estigui ben triturat i no ens senti malament. Per tant, la digestió dels peixos i la dels humans, serà diferent. Així com el fet de menjar, ja que els humans no només mengem per sobreviure, sinó també per gust i per plaer. En canvi, els peixos com que no tenen sentits ni papil·les gustatives, només mengen per sobreviure.

Després d’observar la boca ens hem centrat en altres parts del cap. En primer lloc, hem descobert que està format per estructures òssies i se’ns ha fet molt difícil obrir-lo i investigar-lo. Així mateix, hem arribat a la conclusió, que aquests ossos són el crani, per tant,  tenen cervell, ja que el crani són els ossos que protegeixen el cervell.

D’altra banda, al cap hi ha les brànquies, que ens han sorprès molt, ja que mai havíem vist quina forma tenen. Així mateix també hem vist els orificis nasals, cosa que ens ha fet preguntar-nos per a què serveixen si no tenen olfacte i respiren per les brànquies. En el cas dels humans els utilitzem per respirar,  principalment, i transportar l’aire fins els pulmons, així com també per olorar.

Pel que fa la seva aplicació a l’escola, com ja hem dit al principi, aquesta activitat es podria fer a l’aula, ja que es una activitat molt enriquidora que permet que els alumnes obrin, toquin, experimentin i siguin ells els protagonistes del seu propi procés d'ensenyament-aprenentatge.

Per què serviria fer que els infants obrissin un peix a l'aula? Fer aquest experiment promou la motivació dels infants, ja que aquests estan plens de curiositats que amb aquesta activitat podrem respondre. D’altra banda, aquesta activitat també els servirà per veure les diferències que hi ha entre els peixos i altres éssers vius i aprofundir en elles, tal com hem fet nosaltres, per saber més sobre les funcions vitals i els òrgans.

Com a futures mestres, considerem que és molt important que a l'hora de fer aquesta activitat el mestre sàpiga orientar i guiar aquestes curiositats per tal que l'aprenentatge sigui significatiu i que els ajudi a anar més enllà.

La reproducció dels peixos

Com s’aparellen els peixos?

Quan ens vam plantejar com es reprodueixen els peixos, parlant entre nosaltres vam arribar a la conclusió que, en primer lloc, caldria saber com s’aparellen entre ells abans d’entrar a plantejar-nos aspectes més concrets. Les idees prèvies de totes coincidien en que mai ens havíem plantejat aquesta qüestió, ja que creiem que els peixos no tenen sentiments. Doncs bé, a partir d’aquesta idea vam estar conversant i vam arribar a la conclusió, que la única possibilitat perquè es reprodueixin els peixos, és que els mascles sempre que veuen com una femella llença ous, ells llencen l’esperma.  

Continuarem investigant!

En un inici totes creiem que quan els peixos estaven embarassats deixaven anar els ous i d’allà, al cap d’un temps, sortien les cries. Però, observant la peixera dels nostres companys, ens vam adonar que anàvem equivocades…Aleshores ens vam plantejar la següent qüestió:
- Com es reprodueixen els peixos?

Un dels peixos, estava embarassat i vam tenir l’oportunitat de veure el moment del part. Totes esperàvem que sortís un ou, però ens vam quedar molt sorpreses al veure que de la panxa del peix, en sortia directament la cria!

Com és possible aquest fet?

Aquest fet ens ha portat a posar en dubte les idees prèvies que teníem.

Després de conversar entre nosaltres, investigar i buscar informació, hem descobert que hi ha dos tipus de reproducció: una interna i una externa.

Quina diferència hi ha entre una i l’altre?

Conversant entre totes i cercant informació, hem arribat a la conclusió que partint de la base que tots els peixos surten d’un ou, en la reproducció interna aquest ou es troba dins del cos de la femella i quan surten ja són peixets petits. Aquesta bossa on trobem els ous dels peixos, la podríem comparar amb la placenta dels éssers humans, ja que igual que nosaltres es comencen a desenvolupar dins d’ella. I quan ja poden sobreviure per ells mateixos, són expulsats de l’ou, i en conseqüència, del ventre de la mare. Aquests són exemple de peixos creats per una reproducció interna:

En canvi, en la reproducció externa la femella pon els ous amb molta cura i el mascle és l’encarregat de llençar l’esperma per poder formar-se peixets petits dins l’ou. Les cries es van desenvolupant dins l’ou. Aquesta reproducció la podem comparar amb la de les gallines, ja que la cria neix també de l’ou.   

Aquesta imatge representa la reproducció externa. La famella llença els ous mentre que el mascle llença l’esperma.

Un cop coneguts els dos tipus de reproducció, a través de l’observació ens hem adonat que els peixos que nosaltres hem estat observant són els guppys, que són ovovípars. Les femelles tenen els ous dintre de la panxa fins a moment que naixen les cries, que ho fan ja, totalment desenvolupades i preparades per nadar. Les cries que neixen dels guppys s’anomenen alevins.

Morfologia externa 2

Tot i que ja hem reflexionat sobre la morfologia en una entrada anterior (Morfologia 1), observant els nostres peixos ens han sorgit més temes de reflexió i diàleg.

Hem vist, en els nostres peixos, que els mascles i les femelles d'una mateixa classe tenen algunes de les seves aletes diferents, així que ens hem plantejat si també hi ha trets diferencials entre mascles i femelles d'altres espècies. 

Com pot ser la naturalesa tan sàvia com per definir els trets característics que ha de tenir un mascle o una femella per adaptar-se millor a les condicions del medi?

Reflexionant i conversant hem descobert que altres animals com, per exemple: el lleó i la lleona, el gall i la gallina, i el paó reial. Com podem veure en aquest últim, les femelles no tenen color a la cua mentre que els mascles sí. A més a més, tenen una cua més curta amb un plumatge menys colorit que els mascles; de manera que aquests són més vistos que les seves parelles. 

Femella                                                               

 

Mascle

En el cas del lleó, els mascles tenen més pelatge que les femelles. 

Per últim, els galls tenen una papada roja i una cresta al cap.

Per què això és així? Per què els mascles han de cridar més l'atenció que les femelles?

Tornant als nostres peixos, ens hem adonat que les diferències entre mascles i femelles no són tan visibles. Tot i així, hem pogut investigar que es diferencien per: la coloració; el ventre abultat, en el cas de la femella; i per la forma de les aletes. 

 femella

mascle 

Però, si tenen les aletes diferents, es desplacen de la mateixa manera? 

Mentre grabavem ens hem fixat que el moviment de les seves aletes pectorals és altern, és a dir, que primer mou una aleta i després l'altre. Com nosaltres, el humans, fem quan caminem o nadem que primer movem una cama i després l'altra. Però aquestes aletes també els serveixen per girar o tenen una altra encarregada d'aquesta funció?

Vam seguir observant la peixera fins arribar a concloure que és l'aleta caudal l'encarregada del gir.

Funcions vitals 2: La relació

Avui se’ns ha mort un peix. La nostra Coral ha deixat sol a en Marlin. Aquest fet ens ha fet pensar què passarà amb ell ara. Seguirà igual que sempre o veurem canvis en la seva conducta ?

Des que vam decidir cuidar i observar peixos, un dels grans interrogants que voliem resoldre era saber com es relacionen entre ells. Si observem altres animals com els gossos veiem en ells una relació: juguen, es persegueixen, es llepen… però en els peixos aquests fets no són tan visuals. Els peixos juguen entre ells? Parlen? Com es comuniquen? Molts animals fan sorolls: les granotes (amfibis), els ànecs(aus), els gossos (mamífers)... però com es comuniquen els peixos si no emeten cap soroll?

D’acord amb Shahriman Ghazali un biòleg marí de Nova Zelanda, tots els peixos poden escoltar però no tots poden parlar, només ho fan aquells que tenen bufeta natatoria. A més a més, afirma que els peixos es relacionen en tres situacions claus: per aparellar-se, per espantar als seus depredadors i per orientar-se. Així, doncs, reafirmem la nostra teoria com deiem en l’apartat anterior que en la vida dels peixos regna la llei de la supervivència.

Observant la peixera dels nostres companys, vam poder veure com una mare es menjava als seus fills que feia poc que havien nascut. Això, també ens fa reafirmar que els peixos no tenen sentiments, no tenen instint maternal. Tots els animals són així?

Aquesta pregunta a obert una conversa molt interessant que podria aparèixer també a l'aula amb els nens. Si comparem la relació maternal dels peixos amb la de les granotes, per exemple, podem veure que un cop neix el capgròs els pares d'aquest el deixen sol i aquest sobreviu per ell mateix, per tant són semblants. 

En canvi, la majoria dels ocells construeixen un niu per posar-hi els ous i un cop neixen els seus fills els porten el menjar fins que aquests aprenen a volar. És a dir, aquí si que veiem un instint maternal uns pares que es preocupen pels seus fills, que els protegeixen fins que ja poden fer les coses per si sols. Hi ha d'altres casos sorprenents, com el dels elefants en els quals les mares estan fins als dos anys cuidant a les seves cries i després tornen a la manada.

Posant aquests exemples d'altres animals vertebrats hem pogut veure que pel que fa a l'instint maternal no tots tenen el mateix i, per tant, la relació varia depenent de l'animal del que estem parlant. El fet que els peixos es mengin entre ells ens deixar clar que no existeix cap tipus d'estima ni de sentiment entre els uns i els altres, mentre que la preocupació pels fills dels altres ens fa veure que sí existeix aquesta necessitat d'ajudar a l'altre a sobreviure.

Per tant, després d'haver indagat sobre aquests temes la nostra hipòtesis és que encara que la Coral s'hagi mort en Marlin seguirà fent el mateix, és a dir, no li afectarà. Seguirem observant.