Experimentem: obrim una truita asalmonada.

Després d’uns dos mesos observant els nostres peixos i buscant informació sobre diferents aspectes, per anar responent a les nostres inquietuds, hem obert un peix, una truita asalmonada, per experimentar com era l’obertura d’aquest, igual com podríem fer amb els nens a l’aula.

El nostre objectiu principal era observar què té i què no té un peix, comparant també amb la posició dels òrgans, així com la seva forma, entre els humans i els peixos.

Seguidament, hem obert el peix i a mesura que ho anàvem fent, ens han anat sorgint molts dubtes, respecte parts i òrgans del peix que no imaginàvem que hi tingués.

El procés ha estat en següent: en primer lloc, hem obert el peix per la part inferior, començant per l’aleta caudal fins arribar al cap. Ens ha costat més del que crèiem, ja que hi havia parts més dures que ens dificultaven el tall. Sobretot, a les zones de les aletes: anal i ventral.

Després, hem fet un tall per sota el cap, per poder-lo obrir com un ventall. Això ens han permès tenir una prespectiva més àmplia de l’interior del peix. El primer que ens ha cridat l’atenció ha estat veure que dins del mateix peix, hi havia una capa fina transparent que separava un costat de l’altre. Ha partir d’aquí ens hem preguntat: què és aquesta capa fina? Després de cercar per diferents fonts, no hem trobat cap resposta a la nostra inquietud, així que creiem que deu ser una capa protectora dels òrgans, que els separa els uns dels altres, ja que fins que no hem tallat la capa, no hem pogut acabar d’obrir el peix del tot.

Un cop obert, hem observant que hi havia dos conductes que enllaçaven amb el cap i l’aparell digestiu. Amb totes les recerques fetes fins ara, hem trobat que és l’esòfag, per on passa l’aliment fins arribar a l’aparell digestiu, que prové de la boca. 

A partir de l’experiment hem vist que la boca té llengua i dents. Ens ha cridat l’atenció el fet que la llengua tingui punxes. La llengua dels peixos, no és múscul, a diferència dels humans, sinó que és una estructura òssia.  D’altra banda, els peixos utilitzen les dents per subjectar la presa i no per mastegar, tal i com fem els humans perquè per fer una bona digestió, necessitem que l’aliment estigui ben triturat i no ens senti malament. Per tant, la digestió dels peixos i la dels humans, serà diferent. Així com el fet de menjar, ja que els humans no només mengem per sobreviure, sinó també per gust i per plaer. En canvi, els peixos com que no tenen sentits ni papil·les gustatives, només mengen per sobreviure.

Després d’observar la boca ens hem centrat en altres parts del cap. En primer lloc, hem descobert que està format per estructures òssies i se’ns ha fet molt difícil obrir-lo i investigar-lo. Així mateix, hem arribat a la conclusió, que aquests ossos són el crani, per tant,  tenen cervell, ja que el crani són els ossos que protegeixen el cervell.

D’altra banda, al cap hi ha les brànquies, que ens han sorprès molt, ja que mai havíem vist quina forma tenen. Així mateix també hem vist els orificis nasals, cosa que ens ha fet preguntar-nos per a què serveixen si no tenen olfacte i respiren per les brànquies. En el cas dels humans els utilitzem per respirar,  principalment, i transportar l’aire fins els pulmons, així com també per olorar.

Pel que fa la seva aplicació a l’escola, com ja hem dit al principi, aquesta activitat es podria fer a l’aula, ja que es una activitat molt enriquidora que permet que els alumnes obrin, toquin, experimentin i siguin ells els protagonistes del seu propi procés d'ensenyament-aprenentatge.

Per què serviria fer que els infants obrissin un peix a l'aula? Fer aquest experiment promou la motivació dels infants, ja que aquests estan plens de curiositats que amb aquesta activitat podrem respondre. D’altra banda, aquesta activitat també els servirà per veure les diferències que hi ha entre els peixos i altres éssers vius i aprofundir en elles, tal com hem fet nosaltres, per saber més sobre les funcions vitals i els òrgans.

Com a futures mestres, considerem que és molt important que a l'hora de fer aquesta activitat el mestre sàpiga orientar i guiar aquestes curiositats per tal que l'aprenentatge sigui significatiu i que els ajudi a anar més enllà.