Funcions vitals 1: La nutrició

Amb l'entrada anterior hem pogut veure que els hàmsters i els peixos no són iguals en morfologia, però si que són éssers vius vertebrats que formen part del regne animal. Tot i així, les seves diferències es reflecteixen ja que són de diferents espècies. Mentre que un pertany al grup dels mamífers, l'altre pertany al dels peixos.

Ambdues espècies són éssers vius, per tant, compleixen les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció. Per tant considerem important estudiar aquests tres aspectes de la vida del peix. 

Nutrició

Què mengen els peixos? Els nostres peixos mengen preparats alimentaris amb totes les propietats per substituir aquells aliments que podrien trobar en llibertat. Ara bé, tots els peixos mengen el mateix?

Després d'informar-nos hem vist que els peixos poden ser: 

- Carnívors com el tauró

- Herbívos com peix cirurgià

- Omnívors com la sardina

Segons les nostres observacions creiem que els nostres peixos són omnívors ja que els donem menjar preparat que conté tant substàncies animals com de plantes.  A més a més, vam observar la peixera dels nostres companys que tenen espècies molt semblants a la nostra, i vam veure que una de les femelles quan va parir es va menjar algunes de les seves cries. Aquest fet ens va ajudar a corroborar la nostra idea. 

Des d'un principi ens vam preguntar com els peixos es reparteixen el menjar. Després d'un mes alimentant-los, hem vist que està present la "llei de la supervivència", és a dir,  quan els llencem el menjar se l'emporta aquell que surt primer a la superfície per agafar-lo. Ens vam adonar, però, que un dels peixos, el Marlin, s'espera a que l'aliment caigui cap el fons de la peixera sense cap pressa. 

Observar aquest fet ens ha ajudat a veure que els peixos no tenen sentiments i, per tant, no saben compartir perquè no tenen valors. Cosa que afecta a l'hora de relacionar-se com veurem quan parlem de la segona funció vital, la relació.

Aquest tema anterior l'hem relacionat amb un altre dels dubtes sorgits al principi: Per què surten a la superfície? Tot i que no tenim una resposta científica, després d'haver observat els moviments dels nostres peixos, pensem que surten pensant que pot haver menjar.

Una altra cosa que ens ha cridat l'atenció i ens ha fet sorgir noves preguntes és el fet que els peixos obren la boca per menjar, com tots els animals, però clar ells estan envoltat d'aigua. Això ens fa qüestionar-nos si traguen aigua al menjar. Com és una pregunta en la qual ens agradaria centrar-nos, seguirem observant i farem una entrada relacionant aquesta pregunta amb la respiració dels peixos, perquè pensem que és possible que al respirar també també es produeixi aquest fet. 

Com podem diferenciar els mascles de les famelles?

Abans de comprar els peixos teníem clar que volíem parelles, i que si podia haver alguna femella embarassada millor. Però, com podíem saber que eren parelles sinó sabíem diferenciar els mascles de les femelles?  Va ser quan ens van sorgir les primeres idees i hipòtesis.

Per exemplificar els nostres pensaments, vam decidir comparar-ho amb altres espècies com, per exemple, els hàmsters, ja que algunes de nosaltres n’havíem tingut de petites. Recordàvem que ens havien dit que mentre els mascles tenien una “boleta” com a òrgan genital,  les femelles en tenien dues de petites, ja que tenien un petit tall al mig.

El fet de comparar amb altres éssers vius és un bon recurs a utilitzar amb els infants, ja que ells mateixos, per naturalesa i instintivament, ho faran: compararan allò que descobreixen, allò que és nou, amb allò que ja coneixen o saben, allò més proper i que parteix de la pròpia experiència, tot establint diverses connexions mentals entre les diverses idees i coneixements, relacionant-los. Hem de deixar i facilitar que es plantegin aquestes hipòtesis i que ho comparin, que facin progressar ells mateixos el seu propi pensament i la corroboració de les seves hipòtesis.

La nostra primera font d’informació va ser la botiguera que ens va vendre els peixos. Aquesta ens va informar que per diferenciar-los havíem de mirar l’aleta anal. Si aquesta era com punxeguda i tirada enrere, el peix era un mascle, en canvi, si aquesta aleta formava un petit ventall, era una femella.

Però no ens podíem quedar només amb això i vam creure necessari l’ús d’altres fonts en les quals basar-nos. Vam trobar que havíem de mirar les aletes anals. Els mascles les tenen més gran i llargues. Això es deu a que és on es pot trobar el seu òrgan genital, que està destinat a dipositar l’esperma a la femella. En canvi, aquestes tenen l’aleta pectoral més petita i arrodonida com un ventall.

Una vegada vam tenir la informació que ens va donar la botiguera, i la que vam trobar en altres fonts, vam continuar el nostre contrast d’informació amb l’observació directe, igual que faríem a la classe amb els nostres infants. Observant, vam poder corroborar la informació que teníem i veure i experimentar el reconeixement personalment.

Finalment, vam constrastar la nostra informació i observació amb la hipòtesi que ens havíem plantejat inicialment, la del hàmster. Així, vam comprovar que un peix i un hàmster no tenen la mateixa morfologia.

A continuació, trobareu unes imatges del peix per dins i per fora i dels òrgans reproductors del hàmster.

Tot aquest procés que hem seguit nosaltres, seria el mateix que si ho féssim amb els nens. Seguint aquest procés de cerca d’informació complementada amb observació, aconseguim una implicació activa dels nostres alumnes, tot aconseguint una major motivació i, per tant, millor coneixement. Hem d’aconseguir que siguin els protatgonistes dins el procés de construcció del propi coneixement, un coneixement que sigui el més significatiu possible.

La observació directa és molt important, ja que com estem podent veure i experimentar, ens serveix, d’una banda, per a corroborar i posar en pràctica les diferents informacions que rebem i anem adquirint i, de l’altra, per veure diferents i nous aspectes que ens provocaran el plantejament de noves hipòtesis i, per tant, de nou coneixement. L’observació directa ens facilita una participació activa dins la construcció del propi coneixement, per tant, és imprescindible que la treballem a l’aula i els donem aquesta oportunitat als infants.

Amb aquesta observació, vam poder corroborar, també, que la femella que creiem que estava embarassada, no ho estava. Tot i això, vam decidir restar uns quants dies en observació a veure com evolucionava. Durant la primera setmana que hem estat de pràctiques a l’escola, hem vist que la seva panxa, la de la Molly, ha augmentat de tamany. Així mateix, ara restem a l’espera de com evoluciona i de veure si realment ho està o no.

A partir d’altres fonts que vam cercar sobre els nostres peixos i les parelles que teníem. D’aquesta manera, vam averiguar que era necessari comprar més d’una femella per mascle, ja que quan estan en època de reproducció, els mascles persegueixen a les femelles, i ells poden acabar morint de l’estrès.

Morfologia externa

Així mateix el fet d'estar-los observant durant tant temps a la peixera ens va sorgir la qüestió:

Perquè els peixos tenen aquesta forma? i vam decidir indagar sobre la morfologia externa dels peixos per averiguar la resposta.

Els peixos  presenten una forma hidrodinàmica ja que han adaptat la seva morfologia al medi aquàtic en el qual viuen. Aquesta forma  els facilita desplaçar-se per l'aigua. Els seus músculs per tant tenen una forma longitudinal i estan molt desenvolupats ja que d'aquesta manera poden desplaçar-se nadant de forma persistent i fàcil.

Després de llegir això ens vam preguntar per què els peixos tenen els ulls al costat. Vam estar comentant-ho entre nosaltres i vam arribar a la conclusió que els peixos, al no tenir coll, necessiten tenir els ulls als laterals per tal de tenir una visió del seu voltant, És la nostra suposició, però en cap cas ho poder afirmar científicament, ja que no hem trobat cap teoria que en parli.

Portant aquest exemple a una aula, creiem que no sempre és necessari tenir una resposta científica a les preguntes dels alumnes, També està bé que vegin que el mestre no sempre ho sap tot i que amb els coneixements previs de tots podem arribar a obtenir una resposta.

Arrel d'això ens vam plantejar com és que els peixos es desplacen cap endavant si tenen una visió lateral. I ens vam qüestionar el següent:

Com és desplacen els peixos? Què els permet que estiguin quiets a l'aigua i no s'enfonsin? 

Els peixos avancen gràcies al moviment que s'inicia en el terç anterior del tronc i es propaga sense interrupció fins a l'aleta caudal. Així mateix reben ajuda de la bufeta natatòria que permet que el peix pugui suspendres en l'aigua. 

Quan vam descobrir el perquè de la bufeta natatòria vam creure necessari saber si tots els peixos la tenien.

La resposta va ser que no tots els peixos tenen aquesta bufeta natatòria, de manera que molts no poden suspendres en l'aigua i necessiten estar en constant moviment; un exemple seria el tauró.

Com a reflexió pedagògica creiem que com a futurs mestres hauriem de provocar en els alumnes, un interés per comparar constantment la espècie humana amb els peixos. D'aquesta manera, s'adonarien que ens passa com als taurons; quan entrem a l'aigua, al no tenir la bufeta natatòria, hem d'estar en constant moviment per no enfonsar-nos. 

Però els peixos només necessiten aquesta aleta per moure's? 

Quines aletes podem trobar en els peixos? Tenen totes les mateixes funcions?

Al tronc hi trobem les aletes; podem apreciar que hi ha diversos tipus d'aletes i cadascuna té funcions diferents.  Podem classificar les aletes en parelles o imparelles:

- Aletes parelles són les que están situades a cada costat del cos, són les aletes pectorals i les aletes abdominals o pèlviques.  

- Aletes imparelles  o senars que són l’aleta dorsal, l’aleta caudal i l’anal.

Un altre exemple d’aletes serien les carenes laterals que són les que serveixen per estabilitzar.

Si observem detingudament els peixos que tenim a l’aquari es pot apreciar la funció de les diferents aletes; podem veure com l’aleta caudal és la que canvia de direcció cap a dreta i esquerra. Així mateix podem veure com les aletes abdominals i pectorals s’arrapen contra el tronc durant els desplaçaments ràpids.  També podem apreciar com les altres aletes asseguren l’equilibri.

Els peixos dormen?

 Observant la peixera un dia vam veure que un peix estava estirat sobre una roca amb els ulls oberts i no es movia. Al veure'l així vam pensar que s'havia mort, tanmateix ens vam plantejar la possibilitat que estigués adormit.

I així doncs, ens va sorgir el dubte de si els peixos dormen o no.

Hem indagat sobre aquesta qüestió i hem averiguat que els peixos dormen com qualsevol ésser viu, ja que necesiten descansar i recuperar forces.  Però mai no trobarem un peix amb els ulls tancats ja que els peixos no tenen perpelles, aixó fa que el peix vegi constanment els elements que l’envolten.  Al viure a l’aigua no necessiten les parpelles, ja que la llum solar quan entra dins l’aigua perd força i, per tant, no hi ha perill  que es facin mal als ulls. Per tant, podríem dir que sí dormen, però amb els ulls oberts; per saber si un peix està dormint ens podem fixar amb la seva activitat i inclús hi ha peixos que quan dormen  perden els seus colors vius i adopten una tonalitat grisosa per tal de camuflar-se amb l’entorn.

Per què els peixos surten a la superfície?

Després de reflexionar i conèixer més a fons la respiració dels peixos, hem seguit conversant entre les companyes i hem recuperat una pregunta que ens vam plantejar a l'inici de tot del treball, un cop fetes les primeres observacions: per què els peixos surten a la superfície? Doncs bé, conversant entre nosaltres totes compartiem la idea que ho feien per poder respirar millor. Tot i això, ara ens hem adonat que respiren bé sota l'aigua i que per tant, aquest no és el motiu, així doncs, ho haurem de descobrir ...

Per què els peixos surten a la superfície?

Segons altres estudis i observacions que s’han fet sobre peixeres, podem afirmar que els peixos treuen el cap a la superfície quan tenen gana. És un estímul pels cuidadors, els peixos saben que fent aquesta acció probablement rebin una resposta: el menjar.

Tot i estar dins d’una peixera ells tenen instints i controlen tot el que va passant. Per tant, en aquest cas, com que són conscients que el menjar els hi arriba des de dalt (la seva superfície), quan tenen gana treuen el cap per buscar menjar o bé,provocar que els hi posin.

Entenent que aquesta inquietud sorgeix a partir de l’observació d’una peixera, amb els infants, podria sorgir aquesta pregunta. Així doncs ho treballeríem de la següent manera, en primer lloc faríem una ronda d’hipòtesis, on ells mateixos anirien donant resposta segons la seva experiència, observació i idees prèvies. Seguidament podríem anar completant les idees entre tots els alumnes i posar en pràctica el motiu que ells creuen. Per exemple: si algú penses que surten a la superfície per respirar millor faríem més observacions sobre això per refutar o no la hipòtesi. Finalment, a l’aula treballaríem per parelles amb ordinadors per buscar la resposta correcte a la inquietud plantejada inicialment.

Després de veure com surten a la superfície per agafar menjar, ens vam preguntar si existeixen diferents tipus de boca. Una de les components del grup afirmava la idea què hi ha diferents tipologies de boques, ja que li semblava haver-ho llegit en algun lloc. A les altres ens va interessar perque mai ens ho havíem plantejat, ja que els humans tenim tots la mateixa forma de boca. 

Tots els peixos tenen la boca igual? Quins tipus de boca poden tenir?

- Terminal quan la posició dels maxilars és la mateixa.
- Súpera quan sobresurt la mandíbula. 
-  Ínfera quan sobresurt el maxilar.
- Protràctil quan els maxilars surten cap enfora.

1. Terminal        B. Súpera        B. Ínfera

La respiració dels peixos

En aquesta entrada volem esmentar qüestions que han sorgit mitjançant una conversa entre les companyes a partir de l’observació directe  dels nostres peixos.

Un dels aspectes que més en crida l’atenció és la respiració dels peixos  ja que sabem que poden sobreviure dins de l’aigua sense cap mena de dificultat i de manera natural.

La principal pregunta que ens hem formulat ha sigut:

• Respiren el mateix oxigen que nosaltres? Com agafen “aire” dins de l’aigua?
  
  

Els peixos necessiten oxigen igual que nosaltres per respirar, però a diferència dels humans, ells agafen l’oxigen de l’aigua i no de l’aire. 

• Nosaltres per què no podem fer-ho dins de l’aigua?
  
  

Si els humans intentéssim respirar sota l’aigua, els nostres pulmons s’omplirien ràpidament d’aigua, cosa que ens impediria. 

• Per tant, ens fem la hipòtesis de com és possible que els peixos puguin respirar i nosaltres no? Què ens diferència els éssers humans  en comparació amb els peixos?
  
  

La nostra investigació sobre aquesta pregunta en revela que tots els peixos tenen uns òrgans anomenats brànquies (aspecte que els éssers humans no tenim) que els permeten captar l’oxigen de l’aigua. Però si poséssim un peix fora de l’aigua, les seves brànquies s’assecarien i l’animal no podria respirar.

Per últim, i per finalitzar, volem esmentar la qüestió que ens va sorgir a la ultima entrada del blog sobre:

• ELS PEIXOS EMPASSEN AIGUA AL MENJAR?

Aquesta resposta té molta relació amb la respiració ja que l’aigua és la substància en la qual els peixos poden respirar.  

Com hem esmentat anteriorment, a l’aigua hi ha l’oxigen que agafa la fauna marina per respirar. Per tant, creiem que si. Empassen aigua al menjar perquè és la seva forma de vida.

Segons la nostra conversa i el raonament que hem extret després podem dir que si ho comparem amb nosaltres la pregunta que ens realitzaríem és: “Les persones empassen aire al menjar?” La nostra resposta seria que sí, ja que fem les dues coses. Quan mengem a la vegada agafem aire i respirem ja que és un reflex involuntari de la persona. Per tant, en el cas dels peixos és de la mateixa manera perquè és una necessitat per sobreviure.

La nostra peixera

En aquesta entrada us presentem els nostres peixos i l'hàbitat on viuen durant el temps que estem fent l'observació. 

Com es pot apreciar en la imatge viuen en una peixera força gran on els peixos hi conviuen perfectament. 

Dins d'aquesta peixera hi viuen 6 peixos, nosaltres els hi hem posat nom i els hem pesat per tal de fer-los un següiment i veure els canvis que es produiexen.

1. Flipo: és mascle i pesa 1,77g . 

2. Molly: és femella i pesa 2,89g

És provable que estigui embrassada, però encara tenim certs dubtes.

3. Nemo : és femella i pesa 2,29 g

4. Marlin:  és mascle i pesa 2,58g 

5.  Panda: és mascle i pesa 2,47g

 

6.  Coral: és femella i pesa 2,01g

Com heu pogut veure els nostres peixos són de les espècies Molly i Platty

Com els hem pesat?

Per pesar-los hem necessitat tres instruments importants: 

- una bàscula digital
- un vas de precipitats
- una espècie de "xarxa"

1. Primerament, hem agafat el vas de precipitats, l'hem pesat i hem anotat el pes

2. Hem agafat la xarxa i hem pescat el peix que volíem pesar.

3. L'hem posat dins del vas de precipitats i hem pesat aquest i a continuació hem apuntat el pes total.

3. Hem efectuat una resta:

Pes del vas de precipitats amb l'aigua i el peix  - Pes del vas de precipitats amb l'aigua

I d'aquesta manera hem obtingut el pes de cada peix.


Aspectes a tenir en compte

Estem observant éssers vius, i cal cuidar-los per tal que visquin.

- La peixera disposa d'un sistema de filtració que va netejant l'aigua, però tot i això cada 15 dies com a màxim s'ha de buidar un 25% de la peixera i reomplir-la amb aigua de l'aixeta i destil·lada. La primera haurà estat reposant durant dos dies aproximadament per eliminar la calç, el clor, etc. 

- Li hem de donar menjar un cop al dia però molt poca quantitat. A partir d'aquí ens vam preguntar si podrien aguantar tot el cap de setmana sense menjar, i vam veure que podien aguantar perfectament.

Organització del grup

Per tal de poder aconseguir un bon funcionament del grup i millor desenvolupament de tot el procés d'observació, ens hem hagut d'organitzar partint del fet que som dos grups compartint la mateixa peixera.

En un primer moment, vam haver d'acordar quants peixos i espècies diferents volíem, a partir dels diversos objectius que cada grup es plantejava. D'aquesta manera, vam decidir comprar les espècies Molly i Platty. 

Hi ha algunes accions que hem dut a terme entre totes com, per exemple, l'acondicionament de la peixera i l'alimentació dels peixos. Però després cada grup per separat observa i i s'interessa per unes qüestions diferents, d'acord amb les seves finalitats d'observació. 

Pel que fa a l'alimentació, cada matí puja una persona (indiferentment del grup) a donar-los menjar i avisa a la resta perquè no els en donem més d'un cop al dia.

Pel que fa al manteniment de la peixera, cada setmana deixem aigua reposant perquè es purifiqui i, després, algun dels dos grups, quan puja al laboratori, canvia l'aigua.

Aplicacions didàctiques

Pel que fa a les seves aplicacions didàctiques, considerem que és fonamental transmetre en els nostres alumnes la importrància d'una bona coordinació dins d'un treball en grup. Aquesta coordinació atribuirà a cada infant un rol, amb la seva corresponent responsabilitat, que els ajudarà a formar-se com a persones, adquirint unes rutines que també els seran necessàries en el seu futur personal. 

Creiem que el treball en grup en aquest tipus d'activitat és fonamental ja que compartir les diferents maneres d'observar un mateix subjecte, amb diferents punts de vista i opinions,  aporta als alumnes, una ampliació i enriquiment de la seva pròpia mirada i del seu propi diàleg amb la realitat. 

Finalment, pensem que fer aquest tipus d'activitat fomenta l'esperit de formular-se preguntes constantment vers allò que viuen i veuen els infants, cosa que els ajudarà en la construcció d'un pensament crític, creatiu i obert a l'escolta de la resta de la societat en què viuen. 

Creem un bon entorn pels nostres peixos

Per decidir com havia de ser l’entorn dels nostres peixos, ens van sorgir diferents dubtes:

• Quines mides ha de tenir la nostra peixera perquè els peixos nedin còmodament?

Després de conversar, totes estem d’acord que vint peixos no necessiten el mateix espai que sis i que, per tant, la nostra peixera ha de ser suficientment gran perquè els peixos tinguin el seu espai vital. Considerem que és convenient que la nostra peixera sigui aproximadament de 20litres.

• Ara bé, com ha de ser l’aigua: calenta, freda, natural?

Tenim molts dubtes sobre aquest tema, algunes considerem que els peixos necessiten aigua freda per viure a la peixera, ja que és la temperatura habitual dels rius. D’altres defensem que l’aigua apropiada és la natural, perquè considerem  que necessiten sol per viure i l’aigua passa de freda a natural . Aquest aspecte l’haurem d’investigar ja que no aconseguim posar-nos d’acord…

• I això ens ha derivat a una altra qüestió… Els peixos necessiten la llum del sol per viure?

Segons el nostra punt de vista, tant la llum solar com l’oxigen que desprenen les plantes son essencials per tots els éssers vius.

• Per tant… És imprescindible tenir una planta dins la nostra peixera?

Totes estem d’acord en que sí que és essencial tenir com a mínim una planta a la peixera perquè els peixos respirin i, a més a més, s’adapti més al seu habitat natural.

Trobem solucions

Després d’informar-nos sobre el tema hem arribat a la conclusió que pel que fa el tamany de la peixera, és correcta la nostra deducció ja que una peixera de 20 litres és l’ideal per la convivència de 6 peixos: tenen espai per nadar i no molestar-se.

Pel que fa a l’aigua hem descobert que és necessari que la peixera s’ompli amb aigua natural barrejada amb aigua destil·lada. A més a més, també ens hem adonat que no podem posar l’aigua directament de l’aixeta, sinó que l’hem de deixar dos dies perquè es purifiqui i perdi la calç i el clor. D’aquesta manera, evitarem que els peixos es contaminin.

Un cop hem omplert la peixera i centrant-nos amb el dubte de si els peixos necessiten llum solar per viure, hem situat la peixera en un espai on hi arriba llum solar però aquesta no li dóna directament a la peixera. Evitant així, un escalfament de l’aigua.

Finalment, a causa de les dificultats que hem tingut per comprar una alga per la nostra peixera, observarem i investigarem si és cert que els peixos necessiten realment l’oxigen de les plantes per viure.

Aplicació a l’escola

Per fer que els alumnes reflexionin sobre els temes plantejats, començaríem obrint un torn de preguntes perquè els alumnes manifestin tots els dubtes sobre els peixos i expliquin tot allò que saben. A partir d’aquí, aniríem encaminant les idees per tal que entre tots féssim hipòtesis per descobrir com viuen els peixos.

Per exemple:

(conversem fins que surti la resposta correcta)

• On viuen els peixos?
• A quina temperatura està l’aigua del riu?
• Per tant, com ha de ser l’aigua de la nostra peixera?
• Molt calenta, molt freda, natural?
• Hem de posar l’aigua directament de l’aixeta?
• Per què no?
• Hi poden viure més de sis peixos a la nostra peixera?
• Cal que arribi la llum del sol a la nostra peixera?
• Per què?
• Com hem d’ambientar la peixera?
• Cal que hi hagi moltes plantes?
• O cap?

Fet aquest descobriment d’idees prèvies dels alumnes començaríem a investigar les incògnites per tal de crear el millor espai pels nostres peixos.

A la següent entrada podreu veure com ha quedat la nostra peixera.  

A reveure!