Abans de comprar els peixos teníem clar que volíem parelles, i que si podia haver alguna femella embarassada millor. Però, com podíem saber que eren parelles sinó sabíem diferenciar els mascles de les femelles? Va ser quan ens van sorgir les primeres idees i hipòtesis.
Per exemplificar els nostres pensaments, vam decidir comparar-ho amb altres espècies com, per exemple, els hàmsters, ja que algunes de nosaltres n’havíem tingut de petites. Recordàvem que ens havien dit que mentre els mascles tenien una “boleta” com a òrgan genital, les femelles en tenien dues de petites, ja que tenien un petit tall al mig.
El fet de comparar amb altres éssers vius és un bon recurs a utilitzar amb els infants, ja que ells mateixos, per naturalesa i instintivament, ho faran: compararan allò que descobreixen, allò que és nou, amb allò que ja coneixen o saben, allò més proper i que parteix de la pròpia experiència, tot establint diverses connexions mentals entre les diverses idees i coneixements, relacionant-los. Hem de deixar i facilitar que es plantegin aquestes hipòtesis i que ho comparin, que facin progressar ells mateixos el seu propi pensament i la corroboració de les seves hipòtesis.
La nostra primera font d’informació va ser la botiguera que ens va vendre els peixos. Aquesta ens va informar que per diferenciar-los havíem de mirar l’aleta anal. Si aquesta era com punxeguda i tirada enrere, el peix era un mascle, en canvi, si aquesta aleta formava un petit ventall, era una femella.
Però no ens podíem quedar només amb això i vam creure necessari l’ús d’altres fonts en les quals basar-nos. Vam trobar que havíem de mirar les aletes anals. Els mascles les tenen més gran i llargues. Això es deu a que és on es pot trobar el seu òrgan genital, que està destinat a dipositar l’esperma a la femella. En canvi, aquestes tenen l’aleta pectoral més petita i arrodonida com un ventall.
Una vegada vam tenir la informació que ens va donar la botiguera, i la que vam trobar en altres fonts, vam continuar el nostre contrast d’informació amb l’observació directe, igual que faríem a la classe amb els nostres infants. Observant, vam poder corroborar la informació que teníem i veure i experimentar el reconeixement personalment.
Finalment, vam constrastar la nostra informació i observació amb la hipòtesi que ens havíem plantejat inicialment, la del hàmster. Així, vam comprovar que un peix i un hàmster no tenen la mateixa morfologia.
A continuació, trobareu unes imatges del peix per dins i per fora i dels òrgans reproductors del hàmster.
Tot aquest procés que hem seguit nosaltres, seria el mateix que si ho féssim amb els nens. Seguint aquest procés de cerca d’informació complementada amb observació, aconseguim una implicació activa dels nostres alumnes, tot aconseguint una major motivació i, per tant, millor coneixement. Hem d’aconseguir que siguin els protatgonistes dins el procés de construcció del propi coneixement, un coneixement que sigui el més significatiu possible.
La observació directa és molt important, ja que com estem podent veure i experimentar, ens serveix, d’una banda, per a corroborar i posar en pràctica les diferents informacions que rebem i anem adquirint i, de l’altra, per veure diferents i nous aspectes que ens provocaran el plantejament de noves hipòtesis i, per tant, de nou coneixement. L’observació directa ens facilita una participació activa dins la construcció del propi coneixement, per tant, és imprescindible que la treballem a l’aula i els donem aquesta oportunitat als infants.
Amb aquesta observació, vam poder corroborar, també, que la femella que creiem que estava embarassada, no ho estava. Tot i això, vam decidir restar uns quants dies en observació a veure com evolucionava. Durant la primera setmana que hem estat de pràctiques a l’escola, hem vist que la seva panxa, la de la Molly, ha augmentat de tamany. Així mateix, ara restem a l’espera de com evoluciona i de veure si realment ho està o no.
A partir d’altres fonts que vam cercar sobre els nostres peixos i les parelles que teníem. D’aquesta manera, vam averiguar que era necessari comprar més d’una femella per mascle, ja que quan estan en època de reproducció, els mascles persegueixen a les femelles, i ells poden acabar morint de l’estrès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada